Conferència dimecres 11/03/2020 - 9:30

XARXES VS. MITJANS. EL DEBAT DE L’OPINIÓ PÚBLICA

ENRIC XICOY: moderador

JOSEP M. CALVET:

Treballava a una redacció molt petita, va tenir constància que algú els llegia als atemptats de l’11 de setembre (feedback de la web). Ha tingut una carrera completament digital. E l primer cop que es va adonar que la Vanguardia sabia que existien va ser un article escrit per ell, li van clavar una bona bronca, però va saber que els miraven. Tenien pocs recursos, precarietat, … Tot vindria a ser molt amateur. La revolució CEO (posicionament de les notícies a Google). Aquesta va ser la seva primera gran revolució. La segona revolució va ser les xarxes socials, exemple de com havien de fer pes notícies perquè encaixessin a Facebook (els va ajudar a introduir-se en el públic femení, ja que tenien un públic generalment masculí), en canvi a Twitter no van tenir aquest èxit, degut al format de la xarxa <8considera que és una xarxa més de converses no de clips). Un 15% els ve de xarxes socials i la resta és tràfic directe. El 85% de l’audiència que tenen és del mòbil. Al matí domina el contingut més “hard” (política, internacional, en canvi de la tarda és més de loteries, esports... El fet que existís Twitter va ser una gran avantatge, ja que podien fer notícies a través del que es penjava, també els va anar bé els grups de WhatsApp per comunicar-se amb els periodistes. Amb el que finalment treien a la web el que l’endemà treien al diari, van tenir bastants confrontaments. Pel que les diferents fonts han estat un gran benefici. Ara són líders a Espanya, davant d’El País, El Mundo... i ocupen la primera posició des de fa 3 mesos. Això és fruit d’un treball molt professional de tot l’equip. 

JORDI FUSTÉ:

Dedica casi 3-4 h de Twitter, ¾ d’hora a Insta...  Quan va passar a la televisió ja hi havia telèfons mòbils, però començaven a tenir el feedback dels sms. Una avantatge de les xarxes socials és que l’aspectador té l’oportunitat d’opinar sobre e contingut que els periodistes i comunicadors proporcionen. El primer cop que es van adonar que Twitter existia va ser un article de PEP I MOURINHO que va ser trending tòpic, i es pensaven que l’endemà tindrien molta audiència i no va ser així. Després ja van arribar a l’època que Twitter era el rei del mambo, una xarxa molt pràctica, però tenen responsabilitat de trencar les bombolles. I finalment va arribar al Chester, que el presenta en Risto, que té molts seguidors al Twitter, i això els va beneficiar. I els va aconseguir que sabessin la opinió de l’espectador en directe. Twitter no és la realitat absoluta, pel que només els dona una guia que no és fonamental. Va gravar el vídeo de l’escola Pau Claris, la patada voladora. El va penjar a Whats App, i als 10-15 minuts li van tornar a enviar des de 25 usuaris diferets, es va viralitzar per tot el món. Va començar a rebre vídeos que eren fake, un perill afegit a les xarxes. 

MARTA JARPA:

Des de les xarxes socials, com a usuaris, estem bombardejats constantment d’informació. És un bombardeig que creu que ens abruma, aquesta sensació de que et supera l’oferta que rebem és deguda a un canvi social que hem viscut i un canvi identitari. Ara no hi ha un segment d’audiència, la recollida de dades pot ser complicada, ja que no hi ha tansols un sol interès. Hem perdut la finalitat de l’audiència, és un repte com a comunicadors, ens enfrontem a una audiència molt més preparada i informada. Tenen molt bon olfacte per les ximpleries. Al final cadascú es fa la seva pròpia veritat després d’haver escoltat diverses versions. És interessant rebre informació de diferents fonts i tipus, però s’ha de considerar el prestigi. Ella va decidir tirar cap a la versió online del periodisme, eren considerats els traïdors de l’ofici. Sentir-nos identificats amb moltes realitats diferents.

JF: Aposta per fer directe, creu que és l’única via per tenir el plus que el diferencia de Netflix, creu que és la única arma per competir. 

JM: La notícia tradicional forma part d’un tot, que és el diari. En canvi la notícia digital és un producte de per sí. El que ven el diari només busca que es vengui, en canvi en la notícia digital es busca que llegeixin aquell article específic. 

M: Si ens informem només per titulars no n’hi ha prou, hem d’anar més enllà, hem de diferenciar entre un click beit i un click beit fals. Hem d’aprendre a llegir i anar una mica més en profunditat i no quedar-nos amb els titulars. De vegades parlem de que internet ens enganya, però el diari convencional ha fet servir sempre aquests tipus de trucs.