Conferència dimarts 10/03/2020- 12:30h

SERIES I PLATAFORMES: Lluís Anyó, Àngel Colom i Jaume Ripoll

Àngel Colom, encarregat de recerca y comonucació belanda tiv projectes de ficcio

Jaume Ripoll Coofundador editorial de filming

Lluís Anyó 

Antiguamente nones es podia veure las series cuando la tele las proyectaba, ha habido un cambio fundamental en la manera en que consumimos los productos televisivos.

De principios de los años 90 se juntaba con sus amigos a ver una serie 

Los soprano serie producida per una televisión por cable

Ya no cal esperar a una h per veure la serie si no que de golpe se podía ver toda la temporada en dvd, ahora ya en plataformas virtuales en diferentes dispositivos. 

Jaume Ripoll:

Ha cambiat, tenia la avantatges que som la primera generació en tenir tots les pelis a copes de clips. Hoy no se miran series se cuentan las que nos faltan por ver porque hay gran abundancia. 

La gente ve cosas para estar al día , en este mundo hay 500 plataformas que ofrecen lo mismo, contenido

Las plataformas se centran en la novedad y la nostalgia

Nosotros como futuros distribuidores como podemos hacer que la gente no vea las típicas coses, hemos de ser conscientes 

Como dar a conocer las series que no son conocidas

Las series no nos tienen que enganchar siempre

Hoy en día en el mundo de las series hay series clásicas quebsiguen cosas que siempre han funcionado.

Nostálgicas que arreglan en el pasado

Pirotecnia. Gira en el gio

Prestigio

Innovación 

Risco 

Repites que tenim com a distribuidors, com conseguir algunes series que teniu a filming

El millor es el que està per venir

La novedad para muchos es lo que acaba de salir a día de hoy, novedad puede ser ver network, utopía que habla duna pandemia global de hace (baños, novedad es todo lo que no hemos visto)

Identificar quins són els problemes, abundància, com donem a conèixer les que no són conegudes. Els videoclubs. Hem d’intentar convencer a més aspectadors que vegin coses diferents.  Si la seria no m’enganxa, la serie no m’agrada, la deixaré de veure. És posible que la serie t’aporti alguna altra cosa. Són necessàries les series menys atractives. “exemple del menjar sa, sempre mengem menjar merda i de tant en tant és necessari menjar algo sa”.

Les series d’avui en dia: Clasicisme, nostalgia, pirotecnia, prestigi, innovació, riesgo. Reptes que tenim com a productors i creadors: producció, drets, talent“series n’hi ha moltes, series bones n’hi ha molt poques”, síndrome Dolly  i síndrome hype (hi ha una sèrie sde hype permanent, que tot el que és nou és el momento, això ens crea ansietat). Fa un crit a …

Àngel Colom: 

posa els dos trailers, Merí, i sapere aude (spin off)

Qualsevol serie pot tenir una audiència global. En el cas de Merlí, comença a TV3, ho compra Netflix, amb una audiencia brutal a sud-amèrica. A Sapere Aude, hi apareix una noia argentina, amb la intencionalutat de Movistar, per agrair i ocntinuar amb la gran audiencia d’Argentina. Cada poc hi ha més coproduccions.  Abans era més difícil que les series viatgessin, ara amb Netflix, HBO i altres plataformes és instantani. La necessitat que les series siguin globals, hi ha una demanda molt major, i la qualitat és molt més elevada i elaborada. Això implica un salt de pressupost, a la casa tv3 són 200.00 € x capítol, a les plataformes no hi ha un preu especialitzat, però ho pot superar amb escreix. Si es treballa per una plataforma, s’acostuma a cobrar més, tindran més recursos. La audiència és decreixent a les series de ficció de prime-time, la majoria d’audiència es deu a programes d’entreteniment, no a series. A nivell de contingut, als anys 90 a Espanya hi havia grans productores que donen el segell a les produccions. I amb l’arribada de les plataformes, torna a sobresaltar el renom de les productores... Busquen que l’equip artístic l’encapçali una persona coneguda. Hi ha un augment quantitatiu de la producció, hi ha moltes plataformes que estàn arribar per obrir continguts, això fa que hi hagi més diversitat. Es permet arriscar més. Des del punt de vista dels productors i creadors, tenen més oportunitat d’arriscar-se, hi ha la figura del creador, els permet poder fer un tipus de sèrie que abans no hagués pogut fer. Permet que un creador pugui treure una sèrie personal. Quan les productores reben projectes, tenen una mira molt més àmplia que abans. Tot i que no tots es poden realitzar, aproximadament un de cada deu s’acaba realitzant. 

J:el que els hi agradaria a totes les plataformes, és que duressin més. La frustració que tenim. Creu que hi ha una bombolla de producció, creu que s’està produint molt més del que hi ha al mercat, o el que el mercat pot. El 27% de la gent que escolta una cançó a Spotify als 24 segons canvia de cançó, no podem defugir de la realitat de que mirem les series per “tachar” de la llista, hem de tenir clar com a espectadors què ens aporta veure alguna cosa. 

A: Les sèries cada cop tenen menys capítols, la majoria són curtes.

J:No tot el contingut és el mateix, cada plataforma té una sèrie de contingut específic. Netflix el té tothom, a partir d’aquesta pagues una altra per complementar-ho. 

LL:Tenim una idea equivocada de que a totes les plataformes podem trobar tots els continguts.

J:La diversitat depèn dels consumidors, si els consumidors només mirem el mateix tipus de contingut, només es produirà aquell contingut, i la diversitat quedarà disminuïda.

Acaben amb el consell de: “intentar trencar la bombolla”.