Conferència dilluns 09/03/2020 - 11:00h

L’EMPREMTA BLANQUERNA:

Patrick Urbano: coordinador de continguts a Mediapro, alumni 17a promoció

Mònica Lablanca: directora de comunicació i atenció ciutadana de St. Cugat del Vallès , alumni 2a promoció

Ferran Sáez: moderador, professor de la FCRI

Patrick: Blanquerna té 3 coses bones:

•         Cara d’Humanitats(els primers tres anys)
•     Intenció que t’enfoca cap a la cooperaciói no cap a la competitivitat. Aprendre habilitats de col·laboració
•      És privada. Aquests diners es tradueixen en recursos (càmeres d’última generació, ordinadors, softwares, platós…)
• 
  

Mònica Lablanca:Ha estat en més universitats que a Blanquerna, però en destaca Blanquerna per 3 motius, els defineix en paraules clau:

•       VALORS: són molt importants. Te n’adones que no tot a la vida és el coneixement. Actitud i aptitud. Saber justificar el per què. Saber assumir que hi ha gent diferent a tot arreu.
•         COMPROMÍS: Blanquerna té un compromís amb els alumnes, permet fer un seguiment.
•        QUALITAT: un altre distintiu. Ganes de fer les coses amb el “plus” de qualitat, amb el “plus” de superació…

P:Blanquerna fa bé els simulacres (com les jornades). Creu que B no només et prepara per la feina, “prepara per la hòstia que et fotràs quan surtis al carrer”, oportunitats que altres no tenen. Quan a la vida real fas alguna cosa, et sona perquè hi has fet a la uni.

M: posa exemple, es van assabentar en exclusiva que una empresa molt important de Sant Cugat, tenien debat de si publicar-ho o no. Com a mitjà de comunicació públic van decidir que no s’informaria abans de que les famílies afectades per l’empresa se n’assabentessin. Haguessin quedat com “súper-periodistes” però van preferir la humanitat “No tot és la primícia”. Finalment van arribar a un acord. 

Ferran Sáez:“Es poden fer millors gags si se sap qui és Wittgenstein que si no se sap qui és”. Els valors acaben confluint d’una forma pràctica, acaben tenint resultat de forma pràctica. El SEMINARI com a un cos distintiu. 

P: “La gran tragèdia de la humanitat és no saber el per què de les coses” Ignasi Boada. Gràcies als seminaris pots saber el perquè de les coses, serveix molt per a la vida

Valora, també, que la facultat estigui al Raval. La ubicació i el context determina.

M: És molt fan dels seminaris. Un professor que tenien de Seminari era Carles Ruiz, tothom li tenia respecte , creien que tenien mala sort, però s’equivocaven. Ho havien de donar tot, “crèiem que podríem treure informació al FBI”.

Amb el seminari del Xavier Roig, els posava molta feina, els feia llegir molts llibres, un per setmana. Van intentar fer-lo canviar d’opinió fent-li entendre que tenien vida estudiantil, va dir que igualment se’ls havien de llegir, i s’intentaven excusar. Va arribar un moment en què estaven obsessionats a llegir. I a la llarga, al final ho van agrair. Van aprovar totes les assignatures sense haver estudiat gràcies al seminari. 

“Aquestes són coses que només poden fer un seminari”.

P: No és veritat que no hi ha treball. Hi ha moltes oportunitats.

No creu que ara es llegeixi més que abans, quan ell estudiava. Creu que els nens surten més preparats i informats de l’escola. Creu que es llegeix més perquè cada vegada és més difícil posar-se a llegir. Posa un exemple d’un nen que prenia apunts amb el mòbil, diu que és impossible estar concentrat.

M: Cultura de l’impacte, creu que hi ha falta de lectura

P: “De vegades és més interessant veure “La Isla de las Tentaciones” amb sentit que llegir sense entendre res”. S’ha de saber extreure’n la part bona de tot, i ell creu en el poder d’aprendre amb els recursos audiovisuals. Mònica assegura, també, que una cosa no substitueix l’altre.

El saber pràctic es complementa del saber teòric

M: va acomiadar una persona que en sabia molt, però no aportava a l’empresa de comunicació. Diu que hem de tenir una base de com aportem les coses, allò que no s’estudia, que et fa distintiu. 

Un bon professional està format per dues coses: ACTITUD I APTITUD.

Cal recordar SEMPRE de qui us ha ajudat, cal ser agraït de qui t’ha acompanyat en el camí.