Conferència dimarts 10/03/2020 - 15:00h

HUMOR I CRÍTICA POLÍTICA

Presentació:

Francesc Vilallonga – moderador

Xavier Daura – alumni 11a promoció

Manel Lucas – periodista i guionista i actor Polònia

Marc Martín – director i productor televisiu i realitzador Pòlonia

Xerrada:

Marc Martín esta escrivint un llibre on hi ha un apartat de la sàtira.  La sàtira va lligada a un esperit crític.

No necessàriament la sàtira va relacionada al humor. La podem unir tant a l’enginy com al humor. L’element que també es molt important dins la sàtira que es la caricatura que es quan algú decideix exagerar el ras físic d’algú. Quan al Polònia imiten a  polítics no calen que s’expliqui a qui s’estan imitant ja que ja se suposa però quan estan imitant a aquell personatge però amb un aspecte negatiu no s’ho poden inventar.

Marc creu que als inicis del programa Polònia no tenien aquest permís tan extens i que l’èxit del programa ha sigut saber utilitzar l’enginy ja que creu que quan es critica algú gratuïtament no tens audiència.

Manel diu que la societat s’ha anat acostumant a acceptar les crítiques del Polònia i que ha sigut la pròpia societat que li ha agradat el programa ja que podia haver passat totalment el contrari. Ell diu que antigament era molt difícil fer humor polític ja que hi havia molta estabilitat política amb Jordi Pujol, Felipe Gonzalez, Joan Maragall, etc. També passa amb l’humor de la monarquia ja que durant l’any 2000 fer una broma al Juan Carlos I era més perillós però va haver un dia que fer humor del rei es l’humor menys compromès de tots. Amb la llibertat d’expressió estem trobant un retrocés en els últims tres anys.

En Xavier diu que està fart de que tot el que es faci de manera humorística sempre hagi de passar per una avaluació de crítica. Ell va crear Venga Monjas.

Debat sobre les formes de consum:

L’avenç tecnològic i les xarxes socials te la part negativa que la gent es donen conta de qualssevol manera i es pot ofendre a molta gent ja que les xarxes socials arriben a tothom. Hem avançat tecnològicament però mentalment no.

Qualssevol té dret a ofendre’s però el que passa es que avui dia la gent va al següent pas: primer s’ofèn i després volen cancel·lar o denunciar el que li ha ofès. A més a més, el problema hi es quan la justícia es quan fa aquestes passos ja que la gent es lliure de ofendre però la justícia últimament esta passant. A més sorprèn ja que Espanya es un país amb un gran sentit de l’humor i sorprèn que hi hagi tanta gent que s’ofengui. Segons Xavier Daura, creu que si que es pot fer broma amb tot, amb conta, però si que es pot ja que al fi i al cap es tracta d’una broma i no s’està parlant se manera seria.

Parlen del humor jurídic.

Polònia va tardar una mica en donar-se’n conta de la importància de les xarxes socials ja que hi havia gent que agafava vídeos del programa i els penjava per exemple a Twitter, per això TV3 va començar a penjar contingut a Youtube.

Preguntes:

-          L’humor té límits?

Es pot fer humor de tot però encara i així s’ha de trobar com un “límit” o alguna cosa per a no passar-se’n. A  més a més, els acudits que s’han portat a la justícia o que es volen denunciar es perquè realment no estàs elaborat i esta malament fet i realment es tracta d’un insult i l’únic objectiu era fer mal i no fer riure.

Parlen de The Aristocrats.

-          Quin efecte té l’humor i la crítica en la societat?

Té molta importància ja que a vegades quan escoltem un acudit, vulguis o no ens influència ja que desprès inconscientment estem rumiant sobre aquell acudit i els seus ideals.